Vaig navegar molts anys vora l'Ulisses,
i he estat el "prota" d'una "peli" de Cinexin,
he tirat pedres en plena intifada
i en temps de descompte he parat un penal al Madrid.

Vaig a treballar a Tatooine, a la taverna,
i amb Napoleó i Gengis Khan he jugat al Risk,
he vist sortir de l'ou la guita boja
i vaig trobar l'espardenya de Jesucrist.

Però encara queda allò tan important, sempre hi estic pensant.

Però no t'ho diré pas, callaré,
no fos cas que parlant-ne gaire es maquin els delits,
però els meus ulls enardits xerren pels descosits
i estic segur que ho endevinaràs.

Vaig veure l'Atlàntida submergint-se
i de xic havia estat al país dels barrufets,
amb el Rei Jaume vaig entrar a València
i sóc feliç si se'm permet escriure sonets.

He fet senders on cap déu dóna empara,
per móns secrets, amb gent fascinadora;
és cert i ho dic i res tan alt m'honora,
però no en tinc prou i el meu desig dispara
l'atreviment de demanar-li, encara,
al meu atzar, una última penyora.